L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona

Actividad 36. El Demiürg com a causa ordenadora del món.

2010-11-06T11:21:00.000-07:00

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...) Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que aquest món sigui la imatge d'algun altre món."

1.Comentari de text
Aquest text ens parla del món invers, ens presenta el Demiürg com l'artesà que posa l'ordre al mon sensible.
Tot ha de tenir una causa perque es impossible que el que existeixi sigui creat a l'atzar. S'estableis una relació entre les coses i les idees. El Demiürg contempla les idees, es serveix d'aquest model perque vol produïr allò bell, per ordenar les coses.
Si es fixes en el model i no en l'entorn, les coses no serien belles. Vol interpretar el model etern per les causes i la bellesa.
El Demiürg vol causes més bellesa, captant per tant la idea del ordre.

2.Títol
L'idea de bellesa

Activitat 35. La naturalesa de les idees.

2010-11-06T10:54:00.000-07:00

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

1.Idees Principals
En aquest text Sòcrates es qüestiona que l’esser i la realitat son canviants o es mantenen fixes. Introdueix uns conceptes com l’idea, la bellesa. Cebes li respon aquestes preguntes.

2.Títol
L'ésser i la realitat immutables?

3.Anàlisis del text
En aquesta obra de Plató en el llibre de Fedó. Sòcrates qüestiona si l’ésser i la realitat son immutables o canvien. Cebes li respon que es mantenen sempre igual, es a dir, que són immutables i existeixen per elles mateixes no perquè ningú les hagi creat. També es fa referència a que les coses que participen en les idees són subjectives i no es pot dubtar dels seus principis, ja que sempre són i seran iguals.
Apareixen el conceptes de bellesa i realitat, dient que no són conceptes o paradigmes de la nostra ment sinó que existeixen per si mateixos. El que pot variar de la bellesa es la seva representació es a dir la cosa de bellesa, però mai desapareixerà el concepte de bellesa.

Activitat 34. El mite de la caverna

2010-11-06T10:42:00.000-07:00

En el mite de la caverna ( República , llibre VII) Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol demana un esforç de la vista si el volem contemplar i alhora il•lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé, exigeix l'esforç de la ment, alhora que il•lumina i dóna sentit a totes les altres Idees.

Al llarg del mite podem observar el conjunt d'elements els quals els podem situar al món sensible o al món intel•ligible.
Les ombres que reflexen les coses a dins de la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible per a ells. D'altra banda, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna aquesta separació els hi permet arribar al món intel•ligible de les idees.

L'element principal del que es parla en el mite, és el foc o millor dit el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel•ligible, és la màxima felicitat que només es pot trobar a l'exterior de la caverna, al món intel•ligible.

Activitat 33. De argument feble ha argument fort.

2010-11-06T10:40:00.000-07:00

(RACISME)
El racisme és un problema que tothom tindria que aprovar, tota la gent diu que el racisme es dolent que la majoria de la gent no es racista com jo mateix,però això no es veritat, això es ocultar la realitat. Tothom pensa en el racisme com una discriminació molt gran a les diferents races sobretot per la gent de color, però ninguna persona vol viure ni desitja viure en un barri amb una ocupació, per exemple plena per gitanos, potser no per la seva raça sinó per els seus costums ja que son molt distintes de les nostres i per tant xoquen amb les nostres costums i això ens incomoden . Per tant el racisme, el podríem definir com un odi a les diferents costums y això es una cosa que tothom o pensa per tant tothom es racista.

Activitat 32.Comparació: Empèdocles, Anaxàgores, atomistes

2010-11-06T09:58:00.000-07:00

COMPARACIÓ
Aquests filòsof tenen en comú que son filòsofs presocràtics, es a dir, que existien abans de Sòcrates. Tots tenen teories diferents però tenen una cosa en comú que és que tots defensen una cosa, que el Cosmos es forma per més d’un principi, es a dir, que no es basen en un arkhe com Heràclit o Parmènides.

Per part de Empèdocles i Anaxàgores aquest defensen un cicle de continuïtat, sense mort ni naixement. Empèdocles defensava l’agrupació dels quatre elements: aire, foc,aigua,terra. Defensava que hi ha un equilibri en el cosmos, es a dir entre el amor i l’odi, la pau i la guerra, com la lluita de contraris de Heràclit. Anaxàgores defensava i creia que tot estava format per homeomeries, unes petites llavors, fent que sigui igual que l’ésser de Parmènides, fix e immutable.

Els atomistes defensen que hi ha infinits d’elements anomenats àtoms, que són unes partícules indivisibles, en un continu moviment, situades en el buit. Els atomistes l’anomenaven no-ésser.

Activitat 31.Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea

2010-11-06T08:39:00.000-07:00

COMENTARI TEXT HERÀCLIT D'EFES

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

1.Idees Principals
En aquest fragment del filòsof Heràclit d’Efes ens dona la seva opinió dels orígens de les coses, que canvien constantment., però afirma que el foc es l’origen de totes les coses.

2.Títol del text
El foc, com l'origen de les coses

3.Anàlisis del text
En aquest text el filòsof Heràclit d’Efes, ens fa saber el pensament sobre l’origen de les coses, on ell defensa que l’arkhe és el foc, ja que aquest crea i destrueix, que s’encén i s’apaga. També defensa una posició que el cosmos canvia, però tot això per alguna raó, la naturalesa per la lluita de contraris. La natura fa que es centri en el seu pensament i això es demostra en la frase del text que diu: “La saviesa consisteix en dir la veritat i obrar segons amb la natura”

4.Biografia de l'autor
fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts.

Fou deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i al tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de la olimpíada 69, és a dir que fou posterior a Pitàgores i Hecateu, als que esmenta. Suides situa el seu floriment vers el 513 aC

Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la filosofia són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, es conegut amb el sobrenom de l'obscur (en grec antic ὁ Σκοτεινός - ho Skoteinós) i també φυσικός. El seu sistema va quedar escrit en el llibre "sobre la natura" περὶ φύσεως del que només es conserven fragments.

COMENTARI TEXT PARMÈNIDES D'ELEA

"Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

1.Idees Principals
En aquest text Parmènides d’Elea ens fa saber que l’esser és i l’esser no és, tot esta i sempre existent a tot el que pugui passar. Esmenta a tothom que si l’esser no pot passar al no esser. Perquè aquest es perfecte.

2.Títol del text
La via de la veritat

3.Anàlisis del text
En aquest text Parmènides d’Elea ens fa saber que l’esser és i l’esser no és, tot esta i sempre existent a tot el que pugui passar. . L’ésser no està sotmès a canvi ja que aquest és etern i al ser etern, des del punt de vista del logos, el filòsof diu que no pot haver-hi mort perquè no es pot passar de l’ésser al no ésser perquè si ho fes seria per una imperfecció, i l’ésser és perfecte. Esmenta a tothom que si l’esser no pot passar al no esser. Perquè aquest es perfecte e immutable

4.Biografia de l'autor
fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Elea.

Era fill de Pirres, i havia nascut a la colònia d'Elea a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans. Era d'una família rica.

Plató diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zenó (de 40 anys) i es va fer amic de Sòcrates, que era llavors força jove. Això hauria passat vers l'olimpíada 80 o la 81. Eusebi diu que va florir a l'olimpíada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagòrica, però se'l considera generalment entre els eleàtics. Va deixar diverses lleis pel govern de la seva ciutat natal.

Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra de Parmènides, alguns fragments del poema d'aquest metafísic grec fan pensar que l'obra de Parmènides, de fet era, almenys parcialment, una crítica contra el pensament d'Heràclit. Malgrat això, l'obra d'Heràclit i la de Parmènides no són tant antagòniques com pugui semblar, i, de fet, tenen algun paralelisme en comú entre l'una i l'altra.

Activitat 30. Comentari de text de Anaximandre de Milet

2010-11-06T08:17:00.000-07:00

D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.

1.Idees Principals
En aquest fragment del filòsof Anaximandre de Milet, es està fent referència al cosmos i el seu orde, tracta dels orígens do tot el que existeix, però en aquest text defensa el començament de tot en un fons determinat.

3.Anàlisis del text
En aquest fragment Anaximandre ens fa veure un exemple de l’origen de totes les coses. Defensa que tot comença a partir d’una altra cosa per tant es un font indeterminat que mai té límit. En fa referència al terme justícia, ja que tot depenia de les injustícies comeses, en forma de retribucions.

4.Comparació
Es pot comparar amb Tales de Milet que va ser un altre filòsof que va conviure en els mateixos anys.
Tales defensava que l’origen de la vida, es trobava en l’aigua per tant sempre feia referència a l’aigua i Anaximandre defensava que l’origen de la vida es trobava en un fons indeterminat.

5.Biografia de l'autor
Va viure entre el 611 aC i el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes científics i filòsofics emperonat pel seu mestre i paisà Tales de Milet. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i se suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida política de la ciutat, així com mestre d'Anaxímenes de Milet.

Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de Babilònia d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les especies animals inclosa l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.

Va morir vers el 546 aC. Es va batejar en el seu honor un dels cràters de la Lluna.

TORNEM A COMENÇAR

2010-11-06T06:55:00.000-07:00

Desprès de unes bones vacances, ens tenim que posar les piles i tornar a filosofar, per poder ampliar el nostre coneixement.

Queda inaugurat la reutilització del blog de filosofia!

ACTIVITAT 29: Tema 11. Presentació Power Point

2010-06-02T11:55:00.000-07:00

Tema 11

View more presentations from sidi93.

Activitat 28: Definicions T-9

2010-05-28T11:56:00.000-07:00

Temperament.
Conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil de modificar. El temperament és innat.
Amoral.
No tenir sentit moral.
Consciència moral.
Capacitat humana de distingir entre el bé i el mal.
Responsabilitat.
Només podem parlar de responsabilitat quan ens referim a éssers lliures; la responsabilitat és la capacitat de respondre davant dels nostres actes (amos dels actes).
Llibertat externa.
Manca de coacció externa.
Llibertat interna.
Manca de coacció interna.
Condicionament.
Absència d’una llibertat absoluta i total, però amb la conservació de la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
Raó universal.
Heràclit considera que hi ha una raó comuna que és la llei que regeix l’Univers. Els estoics van prendre aquesta cosmologia d’Heràclit i van entendre que aquesta raó és la llei de l’Univers i això implica al destí.
Predestecionisme.
Teoria que defensa que tot està predestinat, Déu ho ha determinat tot des del principi i no deixa marge per la llibertat (teoria defensada pels protestants).
Monisme fisicalista.
Exemple de deteminisme reduccionista que redueix l’Univers a la matèria i als moviments dels cossos o moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.
Principi de causalitat.
El determinisme físic es basa en aquest principi segons el qual tot efecte va precedit per una causa, i tota causa té un efecte. Segons aquest principi no som lliures.
Determinisme genètic.
Es que defensen aquesta posició veuen en la nostra dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
Volició: acte de la voluntat.
Indeterminisme.
Concepció filosòfica que defensa que l’ésser humà és lliure, que no està fonamentalment determinat per cap factor. El indeterminisme posa èmfasi a la llibertat.
Existencialisme.
Teoria filosòfica que defensa que l’existència és anterior a la essència.
Autonomia moral.
Donar-se a un mateix la pròpia llei moral.
Nivell preconvencional.
Nivell d’evolució de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos egoístes. Solen entendre que és “just” allò que els convé.
Nivell convencional.
Nivell d’evolució de l’autonomia moral on la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
Nivell postconvencional.
Nivell d’evolució de l’autonomia moral on les persones distingeixen les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i els seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
Ètica de la cura o de l’atenció.
Carol Gilligan considera que la persona moralment madura ha de progressar també en els valors de l’atenció. La maduresa moral no és només qüestió d’assolir la imparcialitat des del punt de vista universalista, sinó també de desenvolupar un sentit de la compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda, començant per les persones més properes.
Principi de responsabilitat (Hans Jonas).
Aquell segons el qual hem de respectar el nostre entorn per deixar el món almenys no pitjor del que nosaltres ho vam trobar (imperatiu categòric).

Activitat 27: Comentari de text Pàg 197

2010-05-22T05:21:00.000-07:00

1.Idees Principals

En aquest text Epicur fonamenta els principis relacionats amb el plaer on ens esmenta i descriu que les persones calculem els nostres actes segons el plaer i el dolor, per poder arribar a la màxima felicitat però si sofrim dolors quan arribem aquesta el plaer serà millor i mes durador.

2.Títol del text
La màxima felicitat amb el dolor

3.Anàlisis del text

Epicur ens descriu els seus principis sobre la felicitat i afirma que la vida feliç va relacionat amb els plaers i el dolor. L’autor ens fa diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que comencen en un plaer que ens fa feliços en el moment i l’altre que es una sèrie de plaers constants que acceptem dolors perquè el dolor i el sofriment ens faci que aquest sigui molt més durador i millor. Epicur també ens diu que els plaers no es poden escollir però tampoc podem evitar el dolor. Per tant, caldria remarcar la frase del text: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements.

4.Biografia de l'autor
Epicur és el filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal·lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.

Activitat 26: Preguntes de la pel·lícula de Sartre

2010-05-22T05:19:00.000-07:00

1. A quin corrent filosòfic pertany?
- Existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.

4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.

6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.

7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.

8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?

10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.

11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.

12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.

13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.

14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.

17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.

19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic

Activitat 25: Un Dilema Hipotètic Pàg 189.

2010-05-22T04:41:00.000-07:00

Desprès de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-se bé d'haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.

-Heinz a de robar el medicament? Per què o per què no? Si ha de robar el medicament perquè està moralment ben fet però va contra la llei, també podria aconseguir-lo treien diners d'un altre lloc demanant-los algú o a un banc.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per que no? Si ha de robar el medicament perquè es la seva dona, i tens una responsabilitat com a el seu marit i com vas prometre a l'hora de casar-te. Però no es responsable del que passi a la seva dona ja que ell no pot decidir qui te la malaltia.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no? No es que tingui més o menys responsabilitat, ja que aquesta seria ajudar-la però s'involucraria més si l'estimes a causa que els seus sentiments son més grans.

-Si suposem que la persona malata no és la seva dona, sinó un estrany. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? No ha de robar el medicament però si és bona persona podria intentar reunir els diners.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas? La gent no a de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres, ja que si no coneixes a les altres persones faràs més o menys coses per ajudar-les sempre en el límit legal i sense fer mal a la gent.

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei? No es moralment dolent però no es pot fer ja que viuríem en un món il·legal perquè aniríem contra la gent posant la excusa que és per ajudar a una persona. S'ha d'intentar no anar contra la llei però a vegades et saltaràs les normes per fer el que creus que es correcte.

Activitat 24: Comentari de text Pàg 183

2010-05-22T03:33:00.000-07:00

1.Idees principals
Aquest text de Sèneca fa referència a una posició de defensa de la llibertat de l'èsser humà. L'autor transmet que qualsevol persona, està sotmesa a la naturalesa la qual ens condiciona, però d'altra banda no ens haurien de poder influir altres factors externs.

2.Títol del text
La llibertat condicionada per factors externs

3.Anàlisis del text
L'autor introdueix el fragment amb un enunciat sobre la manera de vida de les persones, aquest diu que aquests viuen benaventuradament, és a dir, felços en llibertat.
Hem de controlar la nostra vida per nosaltres mateixos, per tant, hem de conservar les nostres facultats corporals en front del fets fugaços ( són necessaris i els hem de fer front), els quals no tornaran a passar. És aquí on es fa referència a l'harmonia de l'home amb la natura, ja que aquest s'ha d'adaptar a les circumstàncies que pot donar la natura, per tant segons els estoics estem determinats cosmològicament. Davant de factors externs hem d'adquirir una personalitat forta per no ser dominats ni influenciats. No hem de ser esclaus de les coses, sinó autosuficients per adquirir la independència de l'esperit humà. En conclusió, hem de ser impertorbables "apatheia", no ens hem de deixar condicionar per cap causa externa.

4.Biografia de l'autor
Nascut a Corduba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.
La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.
L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.
Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Activitat 23:Exercici 2 Pàg.154

2010-05-22T03:30:00.000-07:00

2. Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
-DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.

Activitat 22: Exercici 1 Pàg.154

2010-05-22T03:24:00.000-07:00

1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.

Activitat 21: Exercici 3 Pàg.123

2010-05-22T03:11:00.000-07:00

3. Justifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

. Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular, no es fal·laç.

· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo, no es fal·laç.

· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem, és fal·laç.

· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.

· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
Pendent relliscós, és fal·laç.

· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
De la falsa causa, és fal·laç.

TERCER TRIMESTRE

2010-05-22T03:02:00.000-07:00

A partir d'aquí comencen les ultimes activitats del curs.

Activitat 20: Comentari de text pàg. 139

2010-02-16T10:33:00.000-08:00

1. Idees principals.
L’idea d’aquest text es que l’home no pot fugir de les condicions del llenguatge, ja que es una realitat física que ens persegueix de manera continua. Això fa que visquem en un mitjà ple de símbols imaginari.

2. Títol del text.
L’home, un animal simbòlic.

3. Anàlisis del text.
El text de l’autor Cassier, ens parla de l’ésser humà com un animal simbòlic, es a dir que l’home amb la cultura empitjora en lloc de millorar, perquè ens revelem contra la nostra cultura. L’home es pot adaptar a la cultura perquè no podem canviar-la només acceptar-la. No podem fugir de les condicions del llenguatge però si podem acceptar-lo, es l’exemple de la cultura. Es a dir, que per adaptar-nos a la nostra cultura s’utilitza el llenguatge i els símbols, per això es diu que som un animal simbòlic.

4. Comparació del text.
No podríem fer una comparació clara, però diríem que els humans tenim la capacitat de utilitzar un llenguatge amb sentit i una parla, es a dir, que el que diem te un ordre lògic. Podríem interpretat la paraula com a uns símbols ordenats, per poder distingir el significat del que diem.

5. Biografia de l’autor.
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi. La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana) ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Activitat 19: Definicions T-6.

2010-02-16T10:23:00.000-08:00

Animal cultural.
L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió. És així, un animal cultural.

Individu.
Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, el terme “individu” s’utilitza com a sinònim d’”ésser humà”, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie.

Individualisme possessiu.
Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. S’afirma que l’individu serà lliure en la mesura que sigui propietari d’ell mateix, de les seves capacitats i del producte d’aquestes, sense dependre de la voluntat dels altres, del seu entorn, la seva societat (neoliberalisme).

Sociabilitat natural (Aristòtil).
Aristòtil parteix de la base que l’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sols pot satisfer dins de la societat. Només en ella pot arribar a la perfecció i a la felicitat. Viure en societat és una exigència de la naturalesa humana i només algú que no sigui humà, “un animal o un déu” pot prescindir d’ella.

Estat de natura.
Estat de natura-->Pacte social-->Estat cívic-->Societat. La situació destructiva (guerra de tots contra tots) els empeny a adoptar un acord que permeti instituir una autoritat sòlida. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d’imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.

Guerra de tots contra tots.
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural.
És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No només té en compte els aspectes materials, ja que es tracta d’analitzar la cultura, que és necessàriament simbòlica. Els mites, els ritus, les relacions de parentiu, de convivència o de poder expressen allò que els éssers humans valoren, pensen o senten respecte de la realitat concreta en què viuen. La antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat. Intenta reproduir l’evolució que aquest ésser cultural va experimentant.

Socialització primària.
És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. La família, l’escola i els mitjans de comunicació exerceixen una funció important en aquesta etapa ja que és en aquest moment en el que el nen o la nena s’apropia de rols, actituds, i valors de les persones que l’envolten, aprèn a acceptar i entendre el que fan i s’identifica amb ells i amb el món en què participen.

Socialització secundària.
És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. Entren en joc nous agents de socialització, com les institucions laborals, polítiques o religioses. En aquesta nova etapa, dins d’uns certs límits, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura.
Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura.
En cada cultura concreta es pot parlar de subcultures, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera. Dins de cada cultura existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic, etc. Així, encara que totes les persones visquin en aquesta cultura, aprofiten les seves possibilitats en graus diferents.

Contracultura.
La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials.
És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...bàsicament). Rebutgen el materialisme social.

Etnocentrisme.
L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. Aquesta actitud té dues conseqüències: la falta de comprensió per entendre els qui no comparteixen la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió que fa que els seus membres se sentin superiors als altres.

Racisme.
Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix a defensar l’existència de races superiors i races inferiors.

Interculturalisme.
Actitud que cal prendre davant el multiculturalisme. L’interculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat. Proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa. Defensa la tolerància.

Relativisme cultural.
Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals. Aquesta actitud encara té grans limitacions: no promou el diàleg entre les cultures, sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.

Universalisme.
Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme.
És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia.

Rebuig i menys preu envers el pobre

Activitat 18: Activitat pàg. 133 nº3

2010-02-16T10:02:00.000-08:00

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

• Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
L'idea es de relativisme cultural, accepte les altres cultures però que cadascù es quedi en el seu país així entraria en el racisme.

• Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Jo crec que es un etnocentrisme, perquè obligues a que les altres cultures acceptín la nostra cultura, i no deixa que la seva s'intali en el nostre país.

• És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
La idea seria l'interculturalisme, parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures per igual.

• Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Etnocentrisme, perquè la culpa es per els immigrants i les consideres una raça inferior a la teva i les estàs menyspreuant.

• És impossible entendre’s amb els paios!
Etnocenstrisme, en aquest cas consideres que no pots entendret amb diferents paios a causa de ser diferents a la teva raça que serien els gitanos, i dirien que la seva es millor que la dels paios.

• Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Relativisme cultural o etnocentrisme, perquè considera que el seu país no s'està tan bé com aquí pero que podem fer-hi nosaltres, per alguna raó segons com contestis aquesta pregunta podria ser convenient o un racisme aquell país.

Activitat 17: Preguntes pàg. 130

2010-02-16T09:51:00.000-08:00

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Perquè?
La segona és encertada, perquè cada humà es lliure i té la llibertat de relacionar-se amb els altres, però si no fa el que no vol fer, ja no s'anomena llibertat. Ña resta deproposicions no les trobo encertades , ja que la primera esmenta que l’home es lliure i la llibertat implica independencia i per tant no li influeixen les voluntats dels altres, però tu pots fer cas a l'altre si estàs d'acord i ja series lliure. . En les tres últimes es veu clarament les idees de l’individualisme possesiu ja que es parla que l'umà és l’únic propietari de la seva persona i per tant no deu res a la societat, però les persones necesitem la societat per desenvolupar-nos i crèixer.

-Creus que l’individualisme possesiu està vident avui dia? En què ho notes?
L'individualisme possesiu si que es present avui dia, ja que moltes persones es mou per el seu propi interés i no pensen en les conseqüencies dels seus actes sobre altres persones. També l’individualisme esmenta que l’home és lliure i que aquest es l’únic propietari de la seva vida i per tant no deu res a la societat, hi ha algunes persones que encaren pensen que la societat només manté una relació d’intercanvi i per tant creuen que no li deuen res.

Activitat 16: Conviure diferents cultures en un mateix territori

2010-02-16T09:30:00.000-08:00

Conviure diferents cultures en un mateix territori.

Conviure diferents cultures en un mateix territori, s’anomena interculturalitat, a mi personalment no em desagrada que diferents cultures conviguin en un mateix territori, ja que dona com un aspecte al nostre païs d’acceptació i de acolliment pero tenint un limit, jo exigeso que s’adaptin a la nostra cultura, sense que estableixin la seva ,es a dir, si fan una mesqutita em sembla molt be, perque la necessiten i segur que l’utilitzaran mes que nosaltres l’esglesia, pero no que vagin amb el burka, perque si a nosaltres en els seus països tenim que anar amb burka per aquesta regla de tres, les dones tindrien que treurel’s, ja que visualment en el nostre país no esta molt ben vist i a l’hora del treball la majoria de la societat te una certa discriminació als de les diferents cultures o aspecte, ja que diuen que hi ha molt de par per la culpa es dels immigrants perquè li donen mes oportunitats, pero no es així ja que tot aixo es va originar perquè els treballs mes durs, d’obres, recollir meduixes, olives, etc. Nosaltres deiem que o fessin ells, i ara tots aquest treballs estàn ocupats per immigrants que s’han guanyat el treball i per aixó la culpa es nostra, per no voler agafar aquells treballs tan durs, pero a mi m’agradaria establir unes normes com França, es a dir, immigrant que robi, mati o algun delicte, expulsat del nostre país, aixi nomes haurien immigrants treballadors, que venen a Espanya per poder surtir de la miseria del seu país i tenir una oportunitat, com totes les persones tenen perque forma part dels seus drets.

Activitat 15: Comentari de text pàg.129

2010-02-16T08:42:00.000-08:00

1. Idees principals.
L’idea d’aquest text seria la relació que tenen les societats amb les cultures que són dins d’aquesta societat, es a dir, la cultura es refereix al nostre llenguatge, com som, vestimenta, etc.

2. Títol del text.
La cultura dirigint la nostra vida.

3. Anàlisis del text.
El text ens defineix una altra cultura a traves de l’esser humà, diu que l’esser humà es sociable per naturalesa per això apareix la cultura que provoca la convivència i identificació entre l’esser humà. La cultura es un pacte après de la naturalesa, per fer la convivència més fàcil entre nosaltres de manera que sigui com una eina, per ampliar les nostres possibilitats vitals i fer-nos la vida una mica més fàcil. I podríem definir cultura com l’educació de nosaltres mateixos i que no és una imposició de vida sinó un eixamplament d’aquesta per conviure millor

4. Comparació del text.
El text presenta la definició de cultura com el conjunt d’artefactes, creences, valors, actituds i concepcions del món, que un determinat grup social accepta com a pròpies per poder conviure i fer la vida més comunicativa i facilitada.
Podria ser comparada amb la subcultura i contracultura. La subcultura seria les diferents maneres de viure la mateixa realitat, a causa de les diferències per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic, etc.
La contracultura seria la rebel•lió contra les cultura governant. Es a dir com les tribus urbanes, grups d’atacs socials i grups socials alternatius.

5. Biografia de l’autor.
Ashley Montagu va néixer a Londres l'any 1905 antropòleg nacionalitzat als Estats Units. Va estudiar a la universitat de Londres. A l'any 1967 va marxar als Estats Units a la universitat de Colombià a estudiar. Del 1931 al 1938 va fer de professor a la Universitat de New York i a la universitat de Rutjer 1949-1955. En els seus llibres hi podem destacar: “La superioridad de las mujeres” 1953, “El concepto de lo primitivo”1967 y “El origen y la evolución del hombre” 1973.

Activitat 14: Què és la antropologia?

2010-02-16T08:39:00.000-08:00

L'ANTROPOLOGIA

L'antropologia és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.
Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

ANTROPÒLEGS IMPORTANTS

1.James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada. Frazer va dur una vida aïllada i tranquil•la, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la docència. la seva tesi no està suficientment provada, malgrat la qual cosa impressiona la capacitat de Frazer de relacionar diferents mites i rituals de diverses cultures que semblen abonar molt seriosament la idea que màgia, ciència i religió no marxen per camins distints.

2.Claude Lévi-Strauss (Brussel·les, 1908 - París, 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

Activitat 13: Comentari de text pàg. 130

2010-02-15T11:52:00.000-08:00

- Què enten l'autor per "civilització?
Entén com a civilització una responsabilitat de la ciutat,´el que fa que siguem éssers sociables. segons l'educació que rebis a la civitas, així seràs de culte i per tant, de civilitzat.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
La ciutat és la font de civiliztació de la cultura, ensenya a ser civilitzat, ens domestica, ens ensenya cultura, moralitat, és un instrument civilitzador d'educació.

-Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.
França, Espanya, van influir en l'hàbit de construïr una catedral a cada ciutat, Atenes va influïr en la democràcia, Roma i Barcelona van aportar els moviments de caràcter cultural com l'Humanisme, Renaixença i Modernisme,Nova York i Hong kong influeixen en les formes d'economia, Jerusalem (imatge) en l'àmbit religiós.

Activitat 12: Comentari de text pàg. 92

2010-02-15T11:48:00.000-08:00

1. Idees principals.
Aquest text es basa en el falsacionisme, es a dir, rebutjar el inductivisme. Això argumentat per Karl Popper. En aquest text ens fa referència a que un enunciat científic mai pot ser verificada però si rebutjat.

2. Títol del text.
Hipòtesis no verificables.

3.Anàlisis del text.
Aquest text pertany al filòsof Karl Popper(1902-1994), fa una critica al raonament del mètode inductiu, i al Cercle de Viena.
El primer i segon paràgraf l’autor explica que perquè un sistema sigui considerat científic te que poder ser refutat, a causa que sempre són hipòtesis, perquè no es poden arribar a confirmar, ja que sempre s’estan produint canvis. Karl Popper expressa el criteri demarcació es a dir, la dificultat que hi ha per separar la ciència de la pseudociència. Fa un exemple de falsacionisme amb aquesta frase “Plourà o no plourà demà aquí, això no pot resultar veritat per tant és empirista”, ja que no es pot saber si plourà o no plourà perquè hi ha un 50% i 50% de que plogui o no. Per això segons Popper cap enunciat pot estar verificat però si falsat.

4. Comparació del text.
En aquest text, Karl Popper defensa el falsacionisme pot ser contrastada perfectament amb el inductivisme defensada per Schlick, Neurath, Feil, Carnap, es a dir, els que formaven el Cercle de Viena. Popper afirma que els enunciats científics no poden ser verificat però si falsats,per tant, les teories científiques no es poden modificar sinó han de poder ser falçades, llavors es considera ciència en canvi qui formava el Cercle de Viena, defensaven que si que podien ser verificats. Com a conclusió podem dir que els empiristes del Cercle de Viena consideren que mitjançant la inducció podem arribar a la probabilitat certa de la ciència, Karl Popper considera que no arribem a la veritat sinó al que no és veritat, d’aquí la seva coneguda frase: Cada cop sabem com no és el mon.

5. Biografia de l’autor.
Filòsof austríac, nascut a Viena, de família acomodada d’origen jueu. La seva infància va transcórrer en plena Primera Guerra Mundial i, acabada la guerra, als 16 anys va decidir, per avorriment, abandonar l’escola i estudiar per compte propi. Es va inscriure a la universitat com alumne lliure -no es va matricular fins l’any 1922- i va assistir a cursos d’història, psicologia, filosofia i literatura, que tampoc va freqüentar massa, ja que només s’interessava per les matemàtiques i la física. En la seva joventut va simpatitzar amb el socialisme i, durant dos o tres mesos, es va adherir al comunisme.
El 1928 presenta a la universitat de Viena la seva tesi de doctorat titulada «Sobre el problema del mètode en la psicologia del pensar», que assenyala el punt final del seu interès per la psicologia, a l’estudi de la qual havia dedicat uns quants anys, portat sobretot per la influència de Karl Bühler. A l’any següent és anomenat professor de matemàtiques i física en escoles d’ensenyament mitjà. Per aquesta dates pren contacte amb membres del Cercle de Viena, sobretot amb Víctor Kraft i Herbert Feigl, amb els qui discuteix sobre filosofia de la ciència, i que l’indueixen a publicar les seves idees en forma de llibre. Aquest llibre, que havia de titular-se Els dos problemes fonamentals de teoria del coneixement, però que no es publica fins a 1979, es converteix, després de moltes converses i discussions amb altres filòsofs neopositivistes, en el nucli de La lògica de la investigació científica (versió alemanya, 1934; versió anglesa, 1959), considerat primer com una obra de crítica al Cercle de Viena, però que en realitat és una obra que proposa una nova teoria sobre el que cal entendre per «coneixement científic»: un coneixement no vertader ni probablement vertader, sinó simplement hipotètic. Les seves obres representen la seva principal aportació al camp de la metodologia de les ciències socials. La postura ideològica que manifesta en elles ha fet que sigui considerat un decidit defensor del liberalisme modern, o fins i tot de l’ultraliberalisme.
El 1946 és anomenat professor de lògica i mètode científic en la School of Economics, de Londres, càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació el 1969. Aquesta és l’època de més gran activitat intel•lectual de Popper, i ell la recorda en la seva Autobiografia com l’època més feliç de la seva vida en què va poder dedicar-se del tot a la solució de problemes filosòfics Molt crític amb el neopositivisme i la filosofia del llenguatge, s’oposa també a diverses classes d’epistemologies no realistes, com el fenomenisme, l’idealisme, el pragmatisme, etc. El 1950 viatja a Amèrica i dóna conferències a Harvard i a Princeton, on discuteix amb Einstein sobre determinisme e indeterminisme. El 1962 publica El desenvolupament del coneixement científic: Conjectures i refutacions, obra el títol de la qual resumeix el mode com Popper entén el desenvolupament científic: la ciència avança mitjançant conjectures en forma de hipòtesis, la possible falsedat de les quals s’intenta descartar sotmetent-les a una possible refutació pels fets. Nomenat el 1969 professor emèrit de la London School of Economics, prossegueix incansable la seva intensa activitat amb noves obres, articles i conferències.

El 1972, publica Coneixement objectiu, on, en oposició a la teoria del coneixement tradicional, que considera subjectiva per fundar-se en la certesa, proposa la seva teoria del coneixement objectiu, o del coneixement sense subjecte cognoscent, sostenint que el coneixement no consisteix tant en el problema de com fundem la certesa o la veritat, sinó més aviat en com es desenvolupa i acreix la ciència: a manera de conjectures que, en forma d’hipòtesis, es presenten com a solucions temptatives a problemes, acompanyades amb arguments crítics i intents de sotmetre-les a prova per descartar la seva falsedat; en aquesta obra presenta també la seva teoria dels tres móns. Al Congrés de Sociologia d’Heidelberg, s’enfronten les postures mantingudes pel racionalisme crític i la escola de Frankfurt , i on Popper manté de forma conseqüent el seu rebuig a la manera d’entendre el principi de contradicció a què recorren els dialèctics alemanys, i defensa l’existència d’un sol mètode científic per a qualsevol classe de ciència, incloses les socials.

Activitat 11: Definicions tema 2

2010-02-06T04:19:00.000-08:00

Raó teòrica:La raó teòrica és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
Ultimitat:És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
Coneixement: El coneixement es refereix a la veritat trobada mentre que conèixer fa més referencia a la cerca de la veritat.
Creença (Kant): Parlem de creences quan algú està convençut que el que es pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores creu que això és cert.
Interès emancipador:Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió, que condueix a les ciències socials critiques, com la psicologia cognitiva o la crítica de les ideologies.
Dogmatisme:És la possibilitat del coneixement que manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognitives.
Relativisme: És la possibilitat del coneixement que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.
Realisme:La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
Idealisme:La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. La realitat depén de a construccó del subjecte.
Noema: L’objecte de la consciencia, acció de la consciència.
Prejudici:Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... i que condiciona la nostra visió del món.
Ignorància:Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat:És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que téde la matèria.
Evidència sensible:És un criteri de la veritat a partir de qual acceptem un enunciat en la mesura que ve donada pels sentits.
Veritat com a correspondència:Teoria que considera que un enunciat és vertader cuan concorda amb la realitat.
Criteri contextual:No hi ha una veritat aïllada, els coneixements estan interrelacionats.
Consens:Acord entre un grup de persones sobre temes determinats.
Realitat contingent:Ens referim a quelcom que és actualment, però que deixar de ser i pot no haver estat.
Realitat psíquic:Designa la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. Correspon al món 2 Popper.
Realitat virtual:Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altres aparell). Ens dóna la il·lusió de realitat física.
Món 3 de Popper:Productes de la cultura que sorgeixen a partir del món 1 i 2 de Popper (físic i psíquic).

Activitat 10: Exercici 7 pàg. 51

2010-02-06T04:15:00.000-08:00

7-Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.

- Un triangle equilàter. És real, perquè és una veritat universal.
- La mort. Sembla real, perquè no la coneixem.
- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Sembla real, perque és un desig, una realitat psíquica possible.
- Lara Croft. Sembla real, perquè és un personatge fictici.
- Napoleó Bonaparte. Real perquè es conserven docments històrics (realitat històrica)
- Un miratge. Sembla real, perquè és una il·lusió òptica
- Una flor de plàstic. Real, perquè la podem percebre amb els sentits
- El meu aprovat. Real, perquè és demostrable en el butlletí de notes
- La meva alegria per l'aprovat. Sembla real, realitat psíquica.
- Els records de l'estiu. Reals, són fets passats dels quals estic segura.
- El somni d'aquesta nit. Sembla real, perquè els somnis no són controlables.
- Els amics del xat. Sembla real, és aparent. Són dobles virtuals
- La meva imatge en un mirall. Sembla real. La imatge és real però: "El mirall no sòc jo":
- El que sento en veure una pel·lícula. Sentiment real
- Una pel·lícula. Sembla real, és ficció.

Activitat 9: Comentari de text pàg.43

2010-02-05T12:20:00.000-08:00

1. Idees principals del text.
En aquest text l’autor Heiddeger, explica la relació que hi ha entre la realitat i el que sembla real. Heiddeger defensa que una cosa es certa quan te sentit i concorda amb la realitat, també en el text afirma que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són.

2. Posa un títol.
Certesa i veritat es igual a la realitat.

3.Anàlisi del text.
Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de a verdad”. En aquest text es fa referència a l’utilització de la paraula veritat, perquè nomes associem la paraula veritat, amb tot allò que podem veure, i relacionar-lo amb una cosa que trobem normal, ja que hi ha una concordança entre la realitat i la nostra seguretat a l’hora de definir-ho.

Tota la realitat pertany a un enunciat, que pot ser modificat en qualsevol moment, es a dir, no pot haver una veritat absoluta. La composició de la veritat amb el sentit comú es veu reflectida amb l’exemple de l’or fals i l’or real.
Hi ha un punt mig entre el realisme i l’idealisme anomenat fenomenologia, que estarià utilitzat en qualsevol moment, ja que els enunciats poden ser refutats o modificats en qualsevol moment i ja no seria real, però abans si que ho era.

4.Comparació.

Per comparar aquest text, podríem dir que hi ha uns criteris de veritat, per poder distingir la veritat de la falsedat. Es podria comparar amb el criteri de la l’autoritat i la tradició fàcilment.
El criteri de l’autoritat defensaria una afirmació s’accepta com a certa perquè aquesta prové d’algú que te una certesa subjectiva per tant un gran coneixement de la matèria. Es a dir, algú et pot demostrar coses que tu no las veus així i al final l’acceptes ja que ell sap moltíssim d’aquest tema, com per exemple tu diries que la Terra es recta, es a dir, que no es rodona, però la gent que sap d’aquest tema ens ans ensenyat que la Terra es rodona, per les seves investigacions i les seves fonts de coneixement.

El criteri de tradició defensa que nosaltres prenem com a cert allò que al llarg del temps s’ha acceptat com a cert i gaudeix d’un suport popular o institucional. Com per exemple l’existència de éssers superiors a nosaltres, es a dir, no només Déu, sinó tots els demès que existeixen, la gent creient et dirà que existeix i tu nomes l’acceptes o no, però si l’acceptes no et podran demostrar la seva existència, sinó tu t’ho creus sense dubtar, perquè a passat per una historia des de fa temps i no es pot refutar.

5. Biografia Martin Heidegger
Filòsof alemany, considerat com el principal representant de la filosofia de l’existència, en la versió anomenada «existencial», tot i que el mateix Heidegger rebutja, respecte de la seva filosofia, el qualificatiu de filosofia existencialista. Inicia a Friburg la carrera eclesiàstica, que deixa al cap de dos anys i, a partir de 1911, es va matricular en la facultat de ciències, on va seguir els cursos del neokantià H. Rickert i es va doctorar en filosofia, el 1914, amb una tesi sobre La doctrina del judici en el psicologisme, a la que seguí, com a treball d’habilitació per ensenyar, el 1916, La doctrina de les categories i el significat en Duns Escot. Inicià la seva carrera docent com a professor en la facultat de teologia, i durant la Primera Guerra Mundial es va presentar voluntari per anar al front, sent rebutjat per motius de salut. Acabada la guerra (1914-1919), Husserl el requereix com auxiliar seu a Friburg, i allí ensenya fins l’any 1923.

Posteriorment, entre 1923 i 1928, va estar destinat com a professor a Marburg, on va conèixer a Paul Natorp i a Rudolf Bultmann. Finalment, publicada ja el 1927 la seva obra fonamental L’ésser i el temps (Sein und Zeit), i quan ja les seves conferències i classes li havien donat fama de gran pensador, i aquesta mateixa obra ja marcava diferències amb el seu mestre Husserl, el va substituir l’any 1929 en la càtedra de filosofia de Friburg. Aquest mateix any apareixen la lliçó inaugural del seu curs que porta el títol de Què és metafísica? (on es pregunta: «Per què hi ha ens i no més aviat no-res?», i que serà després objecte d’atac per part de Carnap com a exemple de conjunt de pseudoenunciats), De l’essència del fonament (obra en la que formula la distinció ontològica) i Kant i el problema de la metafísica.

El 1933 -simpatitzant amb les idees nacionalsocialistes i afiliat al partit nazi aquell mateix any- és escollit rector de la universitat de Friburg i pronuncia l’anomenat «Discurs rectoral» sobre L’autoafirmació de la universitat alemanya, aplicant a la política alemanya de llavors conceptes del ser i el temps. Dimiteix del càrrec a l’any següent, després de resistir-se a destituir dos professors «no aris» i rebutjar la pràctica d’activitats antisemites a la universitat. No acaba amb això el seu compromís polític i els historiadors li atribueixen, per aquesta mateixa època, l’ambició diversament interpretada de dominar el món intel·lectual universitari alemany: de «guiar al Guia» (den Führer führen), en expressió de Jaspers.

Aquestes desastroses circumstàncies marcaran no sols tota la seva vida, sinó que seran també punt de partida d’una discussió posterior (veure cita) sobre les implicacions nacionalsocialistes de la filosofia de Heidegger. Durant aquesta època apareixen, com a obres destacades, Hölderlin i l’essència de la poesia (1937), La doctrina de Plató sobre la veritat (1942), Carta sobre l’humanisme (1943). El 1945, després de la guerra, durant el període de desnazificació, les autoritats franceses d’ocupació li retiren el dret a ensenyar i només és readmès a la universitat, ja com a professor emèrit, el 1951. És l’època que suscita entusiasme entre els futurs existencialistes francesos. Les seves classes i conferències són seguides, fins i tot ara i malgrat tot, amb una expectació enorme; van apareixent per aquesta època Sengles perdudes (1950), La pregunta per la tècnica (1953), Què és això, la filosofia? (1955), Identitat i diferència (1957), El camí cap al llenguatge (1959), i és considerat el filòsof més important d’Europa. El 1966 concedeix una entrevista a «Der Spiegel», a condició que no es publiqués fins després de la seva mort, per intervenir en la polèmica suscitada per la seva adhesió al nazisme.

El 1971 es va retirar a casa seva de Messkirch, dedicat a preparar l’edició completa de les seves obres.

Activitat 8: Diferències entre realisme i idealismo

2010-02-05T12:03:00.000-08:00

El realisme i l’idealisme son dues coses molt diferents. Els éssers humans som realistes, ja que aquesta designa els nostre sentit comú, perquè gràcies aquest arribem a l’essència de les coses. La realitat està sempre present en la nostre societat, un model realista seria Aristòtil.

Jo defenso aquest argument perquè crec que si que podem conèixer la realitat tat com és, ja que sense el “jo” no hi hauria res, perquè sense subjecte no hi hauria objecte, perquè sense subjecte no sabríem de l’existència del objecte.

Els idealistes, que afirmen que allò real i intel•ligible és molt subjectiu depenent de cada persona, un model idealista seria Descartes.

SEGON TRIMESTRE

2010-02-05T11:27:00.000-08:00

AQUÍ COMENÇEN LES ACTIVITATS DEL SEGON TRIMESTRE

Activitat 7: Definicions

2010-01-23T06:20:00.000-08:00

SABER ORDINARI: És el saber propi de l’experiència de la vida quotidiana que es pregunta el “que” i no el “ per què”.

SABER CIENTÍFIC: Coneixement que es pregunta el “que” i el “ per què”, i utilitza la observació i l’experiència.

TÈCNICA: Consisteix a saber com fer certes activitats. És el desenvolupament pràctic de la ciència. L' interacció entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.

SABER ARTÍSTIC: Tracta d’expressar la bellesa i està vinculat amb la narració.

EXPERIMENT: Un conjunt d’activitats planificades amb l’ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com és comporten.

CIÈNCIES FORMALS: Es refereixen a la forma de raonament i es regeixen per la seva pròpia coherència i tenen aplicació.

DEDUCCIÓ: Procés del raonament que va d’allò més genèric a casos més particulars.

AXIOMA: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

INDUCCIÓ INCOMPLETA: És aquella que es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.

HIPÒTESI: Suposició provisional que encara no ha estat verificada ni refutada.

TEORIA CIENTÍFICA: És un conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi, enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

FALSACIÓ: És quan es refuta una hipòtesi després d’haver realitzat un experiment.

COMPRENSIÓ: És la capacitat de saber situar-se dins dels fets succeïts.

MITE: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

MÈTODE: Diferent manera de arribar a un fi concret per mitjà d’una sèrie d’activitats.

EMPIRICORACIONAL: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals arribem a un fi.

EMPIRISME: Defensa que la ment és un paper en blanc, sense l’experiència sensible aquest paper mai no diria res.

RACIONALISME: Defensa que les idees que provenen dels sentits són confoses i enganyoses, en canvi, les que provenen de l’intel•lecte són clares i evidents.

REVOLUCIÓ COPERNICANA DEL CONEIXEMENT: Afirma que el coneixement s'analitza a partir del subjecte no del objecte.

JOC DE LLENGUATGE: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i també models que descriuen situacions comunicatives.

HERMENÈUTICA NO NORMATIVA: És la que considera que la filosofia no ha de instaurar normes a la comprensió.

PRETENCIÓ DE LA VALIDESA DE LA PARLA: Són els factors que s’han de respectar en l’hermenèutica normativa.

TEODICEA: Tractat sobre la justificació racional de Déu.

Activitat 6: Pàgina 28 Doc.10

2009-10-18T13:15:00.001-07:00

1-Biogràfia del filòsof

Aquest text és del filòsof Ludwig Wittgenstein la biografia del qual és la següent:
Ludwig Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; es va educar en una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a la Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per la matemàtica pura el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Russel.Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.
Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir.

Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2-Idees principals

El text afirma que l'objectiu de la filosofia és l'aclariment lògic del pensamnt. I que no es una teoria, sinó una activitat. També tracta i diu, que la filosofia a de delimitar i aclarir els pensaments, perquè sinò no tindria cap lógica.

3-Comentari de text

Aquest text pertany al filosof Ludwig Wittgenstein de la seva obra Tractatus. L'autor defensa el metodè analiticolingüístic, per poder aclarir els enunciats filosofícs per que tothom els entengui i no es confongui.

La filosofia d'aquest text es alclarir el pensament, perquè molta gent pensa que la filosofia és una teoria i l'autor afirma que és una activitat, per mitjà del seu text i la seva obra. També afirma que la filosofia es l'aclarir i delimitat els prensaments, per que no siguin tant confusos i tothom els pugui arribar a resoldre.

4-Quin mètode defensa l'autor.

L'autor defensa el mètode analiticolingüística, ja que vol aclarir els enunciats filosofícs per que tothom els entengui i no es confonguin, i concentra el seu interès en el llenguatge.

Es pot comparar amb el mètode hermenèutic i el racionalista. Amb el mètode hermenèutic ja que es vaja en interpretar i desprès compendre el sentit de les accions, no posa normes a la comprenssió. Amb el mètode racionalista es pot comparar perquè vol la primicia de la raó sobre l'experiència es a dir, que te mes imporancia la raó que l'experiència.

Es semblen en que tots tres mètodes volen arribar a un fi, però cada fi és diferent.

5-Títol al text

Una activitat filosófica

Activitat 5:És el jo realment la primera veritat?

2009-10-18T12:35:00.000-07:00

És una pregunta, molt difícil de contestar, però si t'ho penses, entrés en la raó i et dius la frase de primer penso i després existeixo, dita per un filòsof nombrat René Descartes "Cogito Ergo Sum".
Doncs em dona per pensar que si penso i existeixo es perquè sóc en aquest món, i que sinó existeixo aquest món no i seria, perquè es el món que estic vivint jo. Això no significa que jo sigui el centre de l'Univers, ni el més important, però si ho reflexiones, tu no saps com pensa el altre, potser tu penses el que pensa ell, i que sinó existeixes no hi hauria res mes. Doncs per això crec que el jo es realment la primera veritat.

Activitat 4: Mapes conceptuals

2009-10-04T06:25:00.001-07:00

Activitat 3: Exercicis llibre pàg. 17

2009-10-03T14:40:00.000-07:00

1.Escriu una definició de “saber” utilitzant les teves pròpies paraules.
Crec que el saber es tenir aquells coneixements básics de la realitat, per poder tenir una mica de cultura i poder tractar de diferents temes.
2.Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en una context teòric que les faci intel•ligibles?
Les dades de l’experiència són desordenades. La raó ordena el caos de la sensació.
3.Quin tipus d’experiència d’entre les anomenades, por produir contemplar un quadre.
L’experiència artística, ja que contemplar un quadre es fa per captar la bellesa.
4.Hi ha una relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
Si el saber tècnic és una part del científic i la ciència evoluciona gràcies al saber tècnic.

Activitat 2: Què és la filosofia?

2009-10-01T14:52:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=H1sg24BneY8

Aquesta pregunta la va fer Sócrates. Jo crec que la filosofia és com un estudi de preguntes que ens envolten cada dia, com que es la llibertat, que es la vida, per que existim, perquè tenim que ser cultes, que es la bellesa, que es la felicitat, si som lliures, etc. Es pot distingir com dos parts, es a dir, està enmig de la religió i la ciència, ja que cada pregunta que ens fem te una part de cada i casi mai es pot contestar, ja que sempre tindràs que tornar-te a plantejar mes preguntes, això es la filosofia, que acabis sempre amb més preguntes de les que tenies. També penso què és un coneixement que tot esser viu posseeix.
Es sembla molt a la ètica per els temes bàsics, que tracten, la llibertat, les lleis, els drets humans.
Es a dir la filosofia sempre busca preguntes que es podin exposar amb una base i el perquè aquest raonament de la pregunta.

Activitat 1: Preguntes

2009-10-01T12:24:00.000-07:00

1)Defineix en un màxim de 3 linees que entens per filosofia.
La filosofia és una forma de pensar diferent a la dels altres, on sempre ens plantejem mes dubtes i preguntes de les que ja tenim, on es parla i es tracten tots els temes.

2)Quins temes tracta.
La vida, la mort, la llibertat es a dir tots els temes.

3)Qui era Sòcrates, que en saps.
Era un filosof grec, que va escriure la preguna de "Què és la filo.sofia", també va ser professor de Plató.

4)Quan va sorgir el pensament occidental.
Va sorgir l’any 6 abans de crist.

5)Perquè existim?
Existim perquè algú te que ocupar aquest món, potser a sort o que vam ser elegits per estar aqui.

6)Perquè existeix la pol•lítica?
Per intentar fer un país millor, amb normes, que enteoria ens favoreix a nosaltres els ciutadans.

7)Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Perquè?
Tenim que comportar-nos seguint uns valors, pequè si els em aprenut es per saber utilitzarlos.

8)Creus que ets un bon ciutada?
Si perquè considero que faig un bé a la ciutat no el contrari, reciclant no llençant papers.

9)Esmenta 5 filosofs que no sigui Sòcrates.
Kant, Carl, Friederich, Plató, Epicur.

10)Perquè l’ésser humà necessita la cultura?
Perquè necessitem la cultura perquè és la base per diferenciar-nos dels altres éssers vius. Sóm l’únic ésser viu culta.

11)Sóm lliures?
Si pero de una forma límitada, ho sóm per poder pendre algunes decisions, però estem limitats per normes i lleis.

12)Què és la bellessa?
Es podria definir com alguna qualitat que diferencia algunes coses d’unes altres, persones, art, paisatges, però segons Kant “És allò que sense concepte plau universalment”.